|
ENTREVISTES D'ESTIU: Antònia Ballester... a cau d'orella
09.08.2010 Cap Vermell
"El ritme de la música de Mozart és el més paregut al ritme del cor humà. El cant gregorià contribueix a regular el ritme de la respiració".
N’Antònia Ballester, Pedagoga i Terapeuta de la Tècnica Tomatís va ser una convidada del “cafè dels dissabtes” que preteníem entrevistar des de feia temps i, per tant, ens va fer molta d’il•lusió tenir-la amb nosaltres en el programa, i poder parlar llargament amb ella, de l’aplicació del mètode Tomatis per a la millora de la recepció auditiva i de la seva feina en general.
- Nosaltres teníem entès que un 80% de la informació ens entra per la vista, mentre que el 20% restant se’l reparteixen la resta dels sentits. Aleshores, per què és tan important l’oïda?
L’oïda aporta l’energia cortical necessària perquè el sistema nerviós funcioni bé. L’esser humà es nodreix de l’escolta. La música i la pròpia veu alimenta físicament i psíquicament a la persona. El so és un dels aliments més importants pel cervell juntament amb la glucosa, l’oxigen i la llum
L’oïda, a més, a través del vestíbul, controla l’equilibri, el to muscular, els gestos.
El Dr Tomatis va descobrir que la manera d’escoltar està lligada al sistema emocional: l’angoixa i l’ansietat dificulten el funcionament de l’escolta. Si l’oïda no aporta l’energia necessària al sistema nerviós podem sentir l’ànim més baix, ens podem sentir més cansats. Quan estam enfadats o molt disgustats la capacitat per escoltar és mínima.
L’oïda és l’òrgan essencial de la comunicació. Tomatis va descobrir que podem expressar únicament allò que podem escoltar. La qualitat de la pròpia veu, per tant, depèn de l’oïda.
L’oïda és el primer sentit que es desenvolupa en l’ésser humà
- D’aquí, per exemple, que sigui tan important cantar...
Sí, clar. El cant és un aliment pel sistema nerviós, El so que nosaltres produïm és tant o més important que el que prové de fora. El benefici d’aquest estímul sonor es major si en som conscients
- L’oïda és el primer sentit que es desenvolupa en l’ésser humà, en pots parlar un poc més?
Si, quan el futur ésser humà encara és un fetus, el primer òrgan en aparèixer és el de l’oïda. I a més, quan al quart mes i mig de gestació, que ja està completament format l’òrgan, el laberint auditiu (situat l’oïda interna) ja assoleix el volum que tendrà d’adult.
El desig d’escoltar neix dins l’úter: el fetus ja sent els sons que té a l’abast: els sons de la digestió de la mare, de la circulació sanguínia, del batec rítmic i regular del cor que tanta seguretat dona al fetus…. Però el que més estimula el desig d’escoltar d’aquesta criatura és la veu materna, amb la qual es va familiaritzant un dia rere l’altre. De la veu de la mare el fetus en percep únicament les freqüències agudes, que són les que més energetitzen la zona cortical afavorint la maduració del sistema nerviós.
- La qüestió és, sentir o escoltar?
És ben diferent una cosa de l’altra. La tècnica de reeducació audiditiva Tomatis incideix precisament en la funció de l’escolta.
Sentir és un acte passiu, involuntari, no selectiu: els sons de l’entorn arriben a l’orella tant si volem com si no.
L’escolta sí que requereix de la nostra voluntat. Dels sons de l’entorn podem seleccionar quins volem escoltar i quins no. Ara bé, per fer-ho necessitam dels mecanismes neurofisiològics de l’oïda. Si aquest mecanisme no funciona com cal, no podem enfocar tan fàcilment allò que ens interessa.
En el cas de nins amb dislèxia, retard del llenguatge o dèficit d’atenció per exemple, s'ha vist que aquests infants presenten com a característica comú una pobre capacitat per escoltar. Les investigacions del Dr Tomatis han demostrat que aquests bloquejos de l’oïda son generalment conseqüència d’un mecanisme de defensa activat en algun moment de la vida que el desig d’escoltar es va veure afectat per alguna situació negativa.
A vegades es dóna molt de càstig als infants que no escolten. Sovint es pensa que ho fan expressament (perquè sabem que hi senten) i resulta que el seu mecanisme d’escolta no acaba de funcionar: no els permet enfocar el que els interessa. Si van a l’otorinolaringòleg els diran que tenen una agudesa auditiva perfecta. Però no poden escoltar i necessiten reactivar aquesta funció.
- Tu, amb la teva feina, el que fas és estimulació auditiva.
Si, es tracta de reeducar l’escolta. Quan l’infant o l’adult ha “tancat l’escolta” (i això passa molt més del que pensam) es requereix una reeducació d’aquest mecanisme. Poden haver tancat l’escolta ja en el ventre de la mare (protegint-se l’infant d’estímuls negatius, com poden ser els crits), per exemple. La reeducació d’aquest mecanisme s’aconsegueix amb la tècnica Tomatis
- Aquestes tècniques, com les apliques, exactament?
Es fan sessions d’escolta musical tres dies a la setmana durant dos mesos. Utilitzam un material sonor concret, a partir de dos tipus de música: Mozart i cant gregorià.
Mozart és universal, es a dir sempre produeix els màxims beneficis en diferents indrets del planeta. El seu ritme és el més paregut al ritme del cor humà. Per altra banda, tractant-se d’un compositor jove, la seva música és fresca, sense massa càrrega emocional, constituint un material sonor neutre.
El cant gregorià contribueix a calmar el ritme de la respiració. El ritme d’aquesta música és molt semblant al ritme respiratori.
No és la música en si mateixa la que possibilita la reeducació auditiva. La música o la veu materna es únicament un material sonor que es fa passar per l’oïda electrònica. És una màquina (oïda electrònica) que es programa per exercitar els musculs de l’oïda mitjana. Produiex una micro-gimnàstica a l’oïda a través d’una bàscula que fa que els músculs d’aquesta zona es vagin tensant i relaxant alternativament. Estam parlant d’una fisioteràpia mecànica dins l’oïda.
També es pot emprar la veu materna, prèviament gravada. La veu materna es filtra a través de l’oïda electrònica imitant l’escolta intrauterina; aquest és un material sonor molt potent per a la reeducació de l’escolta. Amb la veu materna, a més de l’estimulació auditiva, pretenem treballar la part emocional, en la que la primera relació mare-fill hi té molt a veure.
El test d’escolta previ al tractament ens indica quins tipus de programació és la més adient en cada cas.
- T’has referit, en general, als infants, però aquestes tècniques no són d’aplicació, també, als adults?
Si, la tècnica Tomatis s’aplica tant als infants com als adults. Quan arriba un infant per fer sessions, intent que els pares també coneguin aquesta tècnica, ja que ells, com a educadors, són els que han ensenyar els seus fills a escoltar. Són el seu referent. Si aplicam Tomatis als nins, però els pares continuen amb presses, estressats, cridant..., de poc servirà el treball amb els fills.
- A vegades ens passa que anam una passa per davant dels nostres interlocutors, i que només pensam en el que hem de dir i, per tant, som incapaços d’escoltar. Això és un mal hàbit que hem adquirit ja des de petits, o es tracta d’una adquisició que hem fet d’adults?
Poden passar les dues coses. Aprendre a escoltar és fonamental per a les nostres relacions. En primer lloc ens hem d’escoltar a nosaltres mateixos i saber qui som, i això ens ajudarà a escoltar l’altre i a crear un bon vincle comunicatiu.
- Potser hauria de ser obligatori educar també en el silenci.
Sí. És Basic. Sense silenci no hi ha escolta. Per educar en el silenci som nosaltres els adults els que hem de practicar el silenci. Comunicar-nos més des de la presència que des del discurs verbal. Tant de parlar i sermonejar fa que els al•lots perdin l’interès pel que deim. És interessant observar que passa si una estona cada dia ens comunicam amb ells únicament amb els gestos, amb la mirada.
- Però la realitat és que, en una classe de Secundària, per exemple, és impensable mantenir el silenci ni que sigui durant dos minuts. Potser a Primària sí que encara es troben espais de lectura en silenci.
Hem de recuperar aquest mirar-nos a nosaltres mateixos, mirar cap endins. I després connectar amb els altres. En casos de nins que no escolten, sempre dic als pares que abans d’iniciar un contacte oral, primer es connectin amb la mirada. Els dic que s’assegurin que el seu fill, la seva filla, els miren, que inclús hi hagi contacte corporal com la mà damunt l’espatlla. Si s’hi adrecen des de l’altre costat de la casa, sabent que aquell infant té dificultats per escoltar, és com si s’adrecessin a un sord. Si repeteixen el missatge una vegada i una altra arribant finalment als crits, acostumen aquella criatura a reaccionar només davant aquest tipus d’interlocució. Per tant, el contacte visual és bàsic. També serveix pels alumnes de secundària. Si l´unic objectiu del profesor és transmetre coneixements, se n’arriben a cansar. No hi ha vincle comunicatiu, no hi ha desig d’escoltar. S’han de cercar noves formes de conectar amb ells que no sigui el discurs verbal. Es tractaria d’ESCOLATAR-LOS com a éssers humans, posar-se en el seu lloc, escoltar el seu interior.
- A vegades ens passa que sentim nostàlgia del silenci. I a més, com que cada vegada n’hi ha menys, quan el trobam no sabem què hem de fer, ens sentim estranys, com a desprotegits...
Aquests són els moments en què hom es troba amb ell mateix. Estam avesats a projectar-nos cap a defora i a rebre estímuls igualment exteriors, a interactuar. Però hi ha una cosa que es diu “ser” i que es pot experimentar des del silenci, sense fer res, únicament contemplar. Fer això una estona cada dia ajuda a veure l’entorn amb més serenitat i amb més perspectiva, ens dóna força i energia. Per exemple, si ens trobam amb un desconegut dins l’ascensor podem fer una mirada amable en comptes de parlar del temps per superar l’angoixa del silenci.
- Tornem, si vols, al període prenatal i als sons que el fetus percep. Parlem de la música. Com els arriba la música, si és que els arriba?
S’ha dit que el fetus sent la música que es posa damunt la panxa de la mare, però sobre aquesta qüestió hi ha informacions contradictòries. Segons Tomatis, l’infant només sent els sons intrauterins. Ell diu que per a percebre sons exteriors aquests haurien de travessar la paret abdominal i el volum hauria de ser molt alt. El que li arriba al fetus és allò que la mare escolta. La informació sonora una vegada travessa el conducte auditiu es tramet via òssia passant a través de la columna vertebral fins al còccix. El maluc de la mare fa de caixa de ressonància amplificant els sons, és a dir, els sons exteriors arriben al fetus a través de l’oïda materna.
- Continuant amb aquesta argumentació: tu et sols referir a la música de Mozart com a molt recomanable, sempre, clar, però especialment en aquest període de gestació i pensant en el futur nadó. Per desgràcia, però, aquesta no és la música que més s’escolta, sinó que més aviat s’escolta una música molt percussiva, agressiva fins i tot.
És així, i la quantitat excessiva de decibels constitueix una agressió. Hi ha estudis sobre l’ús dels walkmans a determinades potències i com aquest ús pot ser causa de sordeses. Però, a més de la quantitat de decibels, segons quina música amb sons molt greus, desenergitzen el sistema nerviós i fan que la persona es senti més cansada que de costum.
- Pot passar que un so molt agressiu, com ara el del vol dels avions, de manera continuada, estimuli mecanismes auditius de defensa?
Si. El sistema auditiu disposa d’un mecanisme per canviar la pressió dels líquids interns de l’oïda quan arriba un so, per tal d’acomodar-lo. Si el renou és massa fort i persistent, el sistema n’impedeix l’entrada. És el mecanisme de defensa que tanca l’escolta. S’ha de dir que la contaminació acústica és una de les causes d’estrès que patim avui en dia. La feina que ha de fer el sistema auditiu per a protegir el sistema nerviós de la intensa estimulació sonora suposa una gran despesa energètica.
Moltes gràcies, Antònia. Ens has descobert un vast camp de coneixements dels quals poques coses en sabíem. Ha estat un plaer. |
